Prova de concepte: I si juguem una estona amb la IA?
Una PoC (Proof of Concept) no és més que una manera elegant de dir “anem a veure si això funciona abans de gastar-nos els calés de debò”.
Encara hi ha qui pensa que la IA és cosa de gegants i laboratoris. Però la veritat és una altra: la IA ja és a l’abast de qualsevol empresa amb voluntat d’explorar. No cal saber-ho tot. Cal voler provar. Perquè innovar és això: permetre’s experimentar amb criteri.
L’estat mental adequat
Abans de parlar d’intel·ligència artificial, cal parlar d’actitud. Si busques certeses absolutes, processos tancats i garanties totals, potser encara no és el moment d’entrar en aquest terreny. Incorporar la IA a una empresa o organització no és seguir una recepta, sinó obrir-se a explorar un terreny nou, sovint incert, però ple d’oportunitats.
L’estat mental adequat és el de l’experimentador: algú curiós, amb una ment oberta, disposat a provar, observar i ajustar. Vol dir crear un espai segur per fer proves amb petits riscos, on els errors no es vegin com fracassos, sinó com pistes. A aquest enfocament se’l coneix com a prova de concepte o proof of concept: una manera controlada de validar si una idea pot funcionar abans d’invertir-hi grans recursos.
No cal ser cap geni ni un expert en IA. Cal, sobretot, una mentalitat de joc seriós: prendre’s la llibertat d’explorar seriosament, però sense la por de no fer-ho perfecte.
Què és una PoC?
Una PoC (Proof of Concept) no és més que una manera elegant de dir “anem a veure si això funciona abans de gastar-nos els calés de debò”. És un mini experiment controlat per validar si una aplicació concreta de la IA ens serveix o és només fum digital.
No cal fer-ho amb un equip de 30 enginyers. Pots començar amb el que tens: el teu equip, un problema petit i ganes de jugar.
5 passos per fer una prova de concepte amb IA a la teva pime
1. Tria un cas concret.
Res de canviar el món d’entrada. Comença per coses concretes: revisar correus entrants, generar esborranys d’ofertes, resumir informes llargs. El que et faci mandra, vaja.
2. Posa’t objectius raonables.
No esperis que la IA et llegeixi el pensament ni et resolgui la comptabilitat. Espera, això potser sí... En tot cas, defineix què vols aconseguir i com sabràs si funciona: estalvi de temps, millor qualitat, menys errors?
3. Fes el prototip més rústic del món.
Un document de Google, un Excel, una conversa amb ChatGPT copiant i enganxant textos. No cal ni integrar res. Primer, prova-ho a mà. Si funciona, ja pensaràs a automatitzar.
4. Observa com reacciona la gent.
Comparteix el que has fet amb el teu equip. Mira si ho entenen, si els serveix. No et fixis només en els números: les cares fan molta feina. Si fan cara d'“ostres, això ens ajuda”, vas bé.
5. Decideix: següent pas o paperera.
No tots els experiments surten bé. Alguns només serveixen per saber com no fer-ho. I això també és coneixement. Si funciona, converteix-ho en procés. Si no, agraeix-li el servei i tomba’l.
Diferències que val la pena tenir clares
PoC: Demostrem que pot funcionar. Jugant. Per exemple, una botiga de material industrial pot provar si una IA pot redactar fitxes de producte a partir de les dades tècniques. Ho fa en petit, amb 10 productes, i comprova si la descripció final té sentit o sembla escrita per un extraterrestre.
Prototip: Mostrem com podria ser. Amb cara i ulls. Aquella mateixa botiga decideix crear una interfície senzilla on es puguin introduir els camps del producte i que la IA generi automàticament la fitxa. Ja no és només provar si funciona, sinó ensenyar com funcionaria.
MVP: Lliurem una versió funcional. Ja no és joc, és feina. Ara ja han integrat la IA en el seu gestor de catàleg, les fitxes es creen automàticament i estan llestes per publicar-se. I si alguna surt estranya, ja s’encarrega algú de revisar-la. Però el sistema ja forma part del dia a dia.
Comparativa:
La IA no és obligatòria (però és molt divertida)
No, no cal que us apunteu a la IA. De debò. Però potser sí que val la pena tastar-la. Per curiositat. Per no quedar-se enrere. Perquè, sovint, el valor d’un experiment no és el resultat, sinó les preguntes noves que et fa formular.
I si després de provar-la descobriu que la IA no us cal... també està bé. Però que no sigui per mandra.
Idees sobre creativitat
John Cleese (el membre de Monty Python) defensa que la creativitat no és un talent reservat a uns pocs escollits, sinó una manera d'operar. Explica que per ser creatius cal activar un 'mode obert' – relaxat, contemplatiu i juganer – diferent del mode 'tancat', en què passem la major part del dia resolent tasques sota pressió.
Segons ell, accedir a aquest estat creatiu depèn de cinc factors: tenir un espai i un temps dedicats, permetre's reflexionar abans de decidir, generar confiança per equivocar-se sense por, i fomentar l’humor. Aquest últim és clau: no només ens relaxa, sinó que ens obre la ment a connexions inesperades. I si una cosa és clara, és que per provar la IA a la teva empresa, necessitaràs precisament això: espai per jugar, temps per pensar i ganes de riure una mica pel camí.
Versió podcast (en català macarrònic)
Extra:
I si una intel·ligència no-humana gestionés millor els nostres sistemes?
Quan el iogurt va prendre el control
En aquest delirant i provocador curtmetratge de “Love, Death & Robots” (disponible a Netflix) un simple iogurt intel·ligent evoluciona per convertir-se en la força dominant del planeta. El punt de partida: un experiment científic crea per accident un iogurt conscient i altament intel·ligent. Aquest iogurt demana controlar l’economia dels Estats Units… i ho fa millor que qualsevol govern humà.
Amb un estil visual minimalista i una narració àcida, l’episodi és una sàtira brillant sobre la incompetència humana i la por davant d’una intel·ligència superior que, per molt que sigui un producte làctic, actua de manera més racional i eficient.
A mi, m’ha encantat, i fa pensar…